top of page

Tractaments dels transtorns alimentaris i l'obesitat

 

Els trastorns de l'alimentació són trastorns complexes d'origen multifactorial que es poden donar en qualsevol etapa de la vida. És en la pubertat i l'adolescència quan es dóna una major incidència, ja que la persona encara no té formada la seva identitat i és més influenciable per
les persones del seu entorn i per les pressions socials que proposen una figura prima com a ideal de la bellesa i que comporta al mateix temps èxit social i prestigi.

​

Quan a gènere, és el femení el que presenta una major prevalença, tot i que cada cop podem veure més homes amb el trastorn.  L'ideal de cos masculí cada vegada més el representen cossos musculats amb gens de grassa.

​

Aquest trastorn irromp d'una manera aclaparadora en tots els àmbits de la vida dels i de les pacients i requereix de professionals experts pel seu abordatge. Són trastorns que poden arribar a comprometre seriosament la salut degut a les repercussions de les alteracions alimentàries.

​

El sofriment de les persones que pateixen un trastorn alimentari és molt gran i pot arribar a generar molta angoixa. En els trastorns alimentaris les persones aprenen a regular les seves emocions a través del menjar. En l’anorèxia nerviosa la persona aprèn a protegir-se a través de la restricció i el control i en la bulimia, el trastorn d’afartament i els altres trastorns de sobreingesta el menjar vé a cobrir necessitats i té una funció de calmar a la persona, tanmateix acaba tornat-se contra aquesta, empitjorant el problema. Sovint s’haurà de treballar també amb la distorsió de la imatge corporal, ja que aquestes persones viuen permanentment preocupades per la seva imatge corporal i el pes.

​

El tractament dels TCA implica tot allò que incideix de manera positiva en la recuperació de la persona i el seu benestar. Per aquest motiu intentarem establir pautes d’alimentació adequades , eliminar afartaments i conductes de purga (ús de laxants, pastilles diurètiques o
per aprimar,vòmits…), detectar i modificar creences i actituds al voltant de la imatge corporal,el pes i el menjar, millorar i reforçar l’autoestima, així com tractar simptomatologies vinculades, com ara l’ansietat o la depressió.

​

Serà de vital importància poder enfortir vincles i millorar les relacions familiars i socials. Un cop la persona s’ha recuperat convé efectuar un seguiment per tal d’evitar recaigudes i tractar-les el més aviat posible.

Mujer en la playa

Anorèxia nerviosa:

​

  • L’Anorèxia Nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per reduïr i restringir la ingesta d’aliments amb la finalitat de conseguir un cos prim i esbelt conduint a la persona a una pèrdua significativa de pes. A més a més mostren una por intensa a engreixar-se que fa que malgrat tenir un índex de masa corporal molt baix, continúen evitant i restringint el menjar, ja que presenten alteracions de la percepció de la forma i la mida del cos.

  • A part de reduir la quantitat i varietat d’aliments, poden utilizar altres mètodes per a perdre pes, com ara fer exercici físic intens, augmentar l’activitat diària i fins i tot assumir conductes purgatives (inducció del vòmit , ús de laxants o diurètics).

  • Els criteris actuals de diagnòstic de la Anorèxia Nerviosa diferencien entre l’Anorèxia Nerviosade tipus restrictiu en la que la pèrdua de pes es deu la dieta, el dejuni i a l’exercici físic i l’Anorexia Nerviosa de tipus compulsiu/purgatiu en la que a més a més de la restricció es produeixen regularment episodis d’afartaments i purgues.

Bulimia nerviosa:

​

  • Es caracteritza per la presència d’afartaments descontrolats i impulsius de menjar en la que s’ingereix gran quantitat d’aliments en poc temps i sovint s’acostuma a realizar d’amagat.
    Aquest fet produeix molta angoixa, culpa i vergonya a les persones que els pateixen, ja que tenen molta por d’engreixar-se i estan obsesionades amb la figura i en perdre pes.

  • Per tal de compensar els efectes de l’afartament, les persones amb bulímia nerviosa poden autoinduir-se el vòmit, prendre laxants, diurètics o realizar exercici desmesurat i restringir l’alimentació per intentar controlar el pes. Tant els afartaments com les conductes purgatives són potencialment perilloses per a la salut i convé que sigin tractades per professionals especialitzats.

Trastorn per afartament:

​

  • Es caracteritza, com la bulímia nerviosa, per presentar episodis d’ afartaments de gran quantitat de menjar o ingestes compulsives en un curt període de temps que generen la sensació de pèrdua de control i molt malestar, però que en aquest cas la persona no realitza conductes compensatòries (purgues, ús de laxants i/o diurètics, exercici físic excessiu, dejuni o restricció), fet que en moltes ocasions condueix a un ràpid augment de pes o a l’obesitat.

bottom of page